Refugi antiaeri de la Rambla

El refugi antiaeri de la Rambla de Gavà és una galeria de 124 metres de llargada, una amplada de 2 metres i una alçada de 2,5 metres. El projecte original data de març de 1937, un any abans que comencessin els atacs aeris sobre Gavà. Es tracta d’un encàrrec de l’empresa Roca Radiadors al Sindicat d’Arquitectes de Catalunya. La construcció del refugi va anar a càrrec dels mateixos obrers de la fàbrica. 

Tenint en compte els metres quadrats del túnel, uns 250, i segons les recomanacions de la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, el refugi podria aixoplugar al voltant de 700  persones i podia suportar sense problemes un pes de 40 tones. El refugi era utilitzat  per dones, nens, gent gran, treballadors de les oficines de la fàbrica, passatgers del tren, gent que esperava l’autobús, veïns de la Rambla, o simplement gent que passava per allí. No hi havia seients i la gent deixava flassades i matalassos a terra. Tampoc hi havia farmaciola, ni lavabos. El sistema d’il·luminació era elèctric, però molt senzill. Com que sovint la llum marxava durant els bombardejos, la gent portava sistemes alternatius com els llums de petroli. Eren freqüents les disputes per l’espai. 

Poc després d’acabar-se la guerra, els dos accessos principals es van tancar. Es van enderrocar les dues entrades i s’hi va abocar runa. Als anys cinquanta, aprofitant les condicions de temperatura i humitat que oferia el refugi, es va reutilitzar per cultivar-hi xampinyons, encara que per poc temps. 

La construcció del refugi antiaeri de la Rambla de Gavà està lligada a la fàbrica Roca Radiadors i a la funció que va tenir durant la Guerra Civil com a indústria de guerra. Quan es va produir l’alçament militar i l’esclat de la guerra, els propietaris de la fàbrica van haver de fugir. La Roca va ser col·lectivitzada i els treballadors es van constituir en un comitè de control, que va fer les funcions directives de l’empresa Compañía Roca Radiadores de Gavà. 

Des del juliol fins a desembre del 1936, els obrers —800 en aquells moments— van continuar amb la producció de banyeres i radiadors. Però al desembre, la Generalitat, conscient que Gavà tenia la farga de ferro més important de Catalunya —podia produir 400 tones de farga acerada diàries—, la va intervenir i va quedar sota el control de la Comissió d’Indústries de Guerra, presidida per Josep Tarradellas. 

A inicis de 1937 va començar la fabricació de granades de mà i posteriorment d’obusos. Va arribar a fabricar 5.000 obusos diaris. La Roca només fabricava els projectils, però sense mecanitzar-los. D’allí passaven a una altra fàbrica on es mecanitzaven. Roca Radiadors va passar a ser objectiu militar de l’exèrcit franquista i Gavà va patir cinc atacs aeris que van causar setze víctimes. 

El projecte arquitectònic va implicar tant el desenrunament controlat del refugi com l’adequació de l’espai i es va incloure en el projecte de vianantització de la Rambla (2008-2009) impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona i l’Ajuntament de Gavà.

Les actuacions es va executar en dues fases. A la primera, es va procedir a l’elaboració d’un estudi de l’estat estructural del refugi, a càrrec de la UB, així com a la neteja general de les runes i terres sota control científic. Altres de les accions van consistir en la neteja i consolidació dels elements enderrocats històricament i la impermeabilització exterior de la volta de formigó. Així mateix, es va prolongar el refugi en direcció a l’estació i al carrer de Salamanca, i es va crear una sortida d’emergència en el sector més pròxim a la carretera de Santa Creu de Calafell (C-245), que consisteix en una escala i els seus murs i una tapa de corten. 

A la segona fase es va incloure la construcció de l’accés al refugi i la connexió amb la travessia urbana a l’antic pas subterrani de l’estació i s’hi van instal·lar els elements museogràfics per obrir-lo al públic. 

La restauració del refugi va permetre recuperar la totalitat de les estructures conservades, adequar l’espai a l’accés públic i fer una presentació per tal de copsar el significat i el context en què es va construir. 

La visita al refugi s’inicia amb un audiovisual que situa el visitant en els anys 30 i les circumstàncies que van portar a fer el refugi a la Rambla a tocar de la fàbrica Roca. La visita incorpora també una banda sonora que evoca les circumstàncies d’un bombardeig.