Els gavanencs ja cosíem fa 40.000 anys
Es tracta de la placa perforadora de cuir més antiga coneguda, usada 15.000 anys abans que es fessin servir agulles d'os a Europa.
Un grup d’investigadors liderats per Luc Doyon, de la Universitat de Bordeus, entre els quals hi havia Montserrat Sanz i Joan Daura, de la Universitat de Barcelona, han revelat el descobriment d’un suport per perforar el cuir. S’ha trobat al jaciment de Canyars, a Gavà. Aquest suport és el fragment d’un os coxal de mamífer, probablement d’un cavall o un gran bòvid, en la superfície del qual s’observen 28 perforacions fetes, segons l’anàlisi microscòpica i les rèpliques experimentals, amb burins lítics. La distribució d’aquestes perforacions suggereix que l’objectiu era fer una puntada lineal consistent en, com a mínim, 10 forats equidistants amb una mitjana de 5 mm entre cadascun. Així mateix, a la superfície òssia s’hi observen 5 marques més de perforació, cadascuna de les quals produeix dos o tres forats. La seva morfologia, orientació i disposició fa descartar la possibilitat que fossin elements decoratius o registres d’informació numèrica. Els arqueòlegs argumenten que l’explicació més plausible és que es produïssin durant la fabricació o reparació d’articles de cuir.
