Exposició "Estiueig de proximitat, 1850-1950"

L'objectiu de l'exposició "Estiueig de proximitat, 1850-1950" és oferir una nova perspectiva sobre el paisatge actual dels voltants de Barcelona, fomentant la reconsideració d'aquesta àrea. Tot i els canvis resultants de la creixent urbanització, es pot rastrejar l'empremta d'una antiga pràctica social centrada en la salut: l'estiueig aristocràtic, burgès i menestral, tant a la costa com a la muntanya, en un radi de 50 km al voltant de Barcelona.

Els testimonis d'aquestes pràctiques passades es troben en elements com les torres, els jardins, les fonts, els balnearis, els casinos i els antics hotels. En algunes poblacions, el tradicional estiueig (sobretot a la costa) ha evolucionat cap a un turisme massiu; en altres casos, els descendents dels antics estiuejants han transformat les velles torres en les seves residències permanents, sovint cercant destinacions més llunyanes per passar l'estiu.

A més, en altres ocasions, les torres han estat destinades a usos diferents o han estat reemplaçades per edificis d'apartaments. En algunes situacions, els antics jardins privats, abans fragments de natura domesticada, s'han transformat en verds oasis d'ús públic enmig del soroll urbà.

Davant d'aquesta sèrie de canvis, és pertinent plantejar-se: no seria adequat, després d'explorar els diversos nivells evolutius de l'estiueig, reflexionar sobre el present i el futur d'aquest valuós i únic llegat patrimonial?

Sota la curadoria de Joaquim Maria Puigvert, Doctor en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i professor Titular d'Història contemporània de la Universitat de Girona, l'exposició es divideix en vuit seccions que permeten comprendre les conseqüències socials d'aquest fenomen, així com les qüestions i els avenços socials relacionats amb l'estiueig. A través de la descripció dels estiuejants, els seus desplaçaments, els llocs on residien, les seves aspiracions i interaccions socials, es pretén arribar a una reflexió sobre el futur i el present d'aquest llegat patrimonial, que encara es manifesta a través de ciutats jardí, torres, jardins, fonts, balnearis, casinos i antics hotels.

Durant la itinerància al Museu de Gavà, l'exposició també recorda els testimonis de l'origen del turisme a aquest municipi. El Castell d'Eramprunyà i els seus voltants van esdevenir d'interès per a l'excursionisme científic a la fi del segle XIX, que va marcar els inicis del turisme impulsat per l'arribada del tren i la millora de la carretera a Begues. Aquesta activitat excursionista va canviar el mode de vida de moltes famílies i va popularitzar la zona entre les classes benestants. La colònia Amat lligada a la Font del Ferro, la Torre Lluc, o l'American Lake, en són alguns exemples. No serà fins cent anys després, que l'arribada dels càmpings va impulsar el turisme de platja a la zona.

Per a aportar una experiència completa, la visita a l'exposició es complementa amb vuit vídeos del programa d'accessibilitat "La Mirada Tàctil", pensats especialment per a persones amb dificultats auditives i sensitives. Aquests vídeos presenten els continguts de l'exposició en llenguatge de signes per a la comunitat sorda signant i subtitulat per a la comunitat sorda oralista.

La mostra "Estiueig de proximitat, 1850-1950" es va inaugurar l'estiu passat al Museu d'Arenys de Mar, en col·laboració amb el Museu de la Nàutica del Masnou i l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC).

Cal destacar que l'exposició va ser premiada el 2022 per l'Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) a la novena edició dels "Premis AMC de museologia", en la categoria d'exposicions temporals. Aquests guardons reconeixen les trajectòries professionals dels museòlegs a Catalunya i els aspectes més destacats del treball dels museus del país.