Parc Arqueològic Mines de Gavà
Viu l'experiència d'investigar, en una expedició arqueològica, com era la vida fa 6.000 anys i endinsa't en la màgia de les mines en galeria més antigues d'Europa.
Ara fa 6.000 anys, un grup de pobladors varen estar excavant la terra fins a crear un entramat de mines de 200 hectàrees per extreure'n un misteriós mineral de color verd, la variscita, que usaven per fer joies.
Sota els peus de la ciutat, les mines neolítiques de Gavà són les mines en galeria més antigues d'Europa, dedicades a l'explotació de la variscita. Joies que a banda d’un gran valor ornamental i simbòlic, eren intercanviades per altres objectes, dotant a la comunitat de Gavà d’un gran estatus i patrimoni.
Els miners i mineres reutilitzaren algunes cavitats per enterrar-hi els morts, acompanyats de rics aixovars amb objectes arribats de llocs remots, a través d’intercanvis, i atrets per la variscita.
També per deixar-hi les deixalles del dia a dia, d'un valor incalculable per conèixer com eren les comunitats que van viure a Gavà al neolític i com era el paisatge que les envoltava.
Un jaciment únic i referent a Europa, declarat bé cultural d'interès nacional (BCIN) per la Generalitat de Catalunya, on encara avui en dia s'excava a la cerca de tresors.
Al Parc Arqueològic Mines de Gavà, un modern centre d'interpretació, podreu conèixer aquest ric llegat que posem al vostre abast de manera accessible i amena, però també científica i rigorosa.
El descobriment de les mines prehistòriques de Gavà es va produir a principis de la dècada dels anys setanta del segle XX, com a resultat dels primers treballs per urbanitzar i edificar el barri de Can Tintorer, al sector nord de Gavà. Aquests treballs, que van suposar la destrucció d’una part del conjunt miner, van deixar visibles unes obertures en la roca del terreny. Aviat es va comprendre que eren cavitats fetes durant el període neolític per obtenir minerals, especialment turquesa i variscita, de color verd.
Actualment l’àrea minera protegida com a BCIN supera les dues-centes hectàrees d’extensió i s’hi coneixen més de cent boques de mines.
Al llarg d’aquests anys, l’Ajuntament ha impulsat el projecte interdisciplinari que abasta des de la recerca fins a la divulgació i per al qual compta amb la col·laboració de la UAB, la UB i la UPC. A través del Museu de Gavà, amb la col·laboració dels equips del SAPPO i ARCHAEOM de la Universitat Autònoma de Barcelona, s’està duent a terme el projecte de recerca arqueològica “Mines prehistòriques de Gavà. Espai i temps, dinàmica evolutiva i caracterització mineralògica” reconegut per la Generalitat de Catalunya.
Les mines de Gavà són importants pels 6.000 anys d’antiguitat que tenen, cosa que les situa entre les més antigues de les conegudes. També ho són per allò que les singularitza respecte de les altres mines contemporànies: la complexitat superior de les seves estructures, i el fet de ser les úniques de variscita, mineral ornamental trobat com a collarets en diferents jaciments neolítics de l’occident d’Europa.
També tenen interès perquè permeten estudiar com s’obtenia un mineral amb el qual s’elaboraven béns per als intercanvis entre diferents comunitats, una pràctica que al neolític va adquirir significació. Gavà va ser centre exportador i alhora importador, com posen de manifest la troballa de sílex de la Provença, destrals fetes amb minerals d’origen alpí o l’obsidiana procedent del Monte Arci de Sardenya.
No és menor la importància derivada del potencial informatiu dels seus farciments. Les restes i materials arqueològics recuperats, i els estudis que se’n deriven, permeten acostar-se al context mediambiental i socioeconòmic de la mineria durant el neolític, cosa que ens ajuda a comprendre per què es van excavar les mines.
D’entre les troballes arqueològiques en destaca, sobretot, la Venus de Gavà, una figura de ceràmica trobada incompleta i trencada entre el rebliment d’un dels pous miners. És de color negre, amb motius en relleu i incisos que reprodueixen, entre altres trets, els ulls en forma de sols, el nas, els pits, els braços guarnits amb braçalets i les mans que es recolzen sobre un ventre prominent, com el d’una dona embarassada. La feminitat de la peça, la maternitat i el color negre, símbol de fertilitat, evoquen cultes a la fecunditat.
No podem oblidar, però, troballes com el crani trepanat, els conjunts d’ofrenes funeràries o els interessants conjunts ceràmics.
L’exposició del Parc Arqueològic permet reviure l’experiència d’investigar, junt amb una expedició arqueològica, com era la vida fa 6.000 anys i endinsar-se en la màgia de les mines en galeria més antigues d’Europa. S’estructura a partir de diversos espais en què els audiovisuals tenen un paper protagonista.
Al llarg del recorregut, el visitant contempla l’accés de diverses boques de mina i pot recórrer l’interior de la reproducció d’una d’elles.
1. El jardí neolític.
L’acollidor vestíbul és presidit pel jardí on es veuen en viu totes les espècies vegetals que poblaven la zona durant el neolític.
2. Audiovisual.
Un espectacular audiovisual dona la benvinguda al Parc Arqueològic Mines de Gavà, un jaciment viu, un jaciment on es continua treballant cada dia.
3. La mina central i l’excavació.
S’hi pot contemplar una mina original de variscita i conèixer com treballen els arqueòlegs a les excavacions.
4. El laboratori del medi natural.
Per conèixer els paisatges i els seus protagonistes. Com era el paisatge? Quines plantes i animals habitaven aquest entorn? Quins recursos n’extreien fa 6.000 anys?
5. El laboratori de la tecnologia.
Per saber com feien els objectes, les construccions i les eines que utilitzaven. S’explica on vivien, com feien servir les eines, i es desvelen alguns dels misteris del mineral més cobdiciat al neolític, la variscita, utilitzat exclusivament per fer joies.
6. El laboratori de l’ésser humà.
Per entendre com eren i què pensaven. Es presenten els pobladors del neolític: com eren físicament, com eren les seves creences o els seus rituals. També es poden veure reproduccions de les restes humanes, objectes simbòlics i funeraris trobats a les mines.
7. Audiovisual de la mineria.
Com eren les mines? Com n’extreien la variscita? Per què hi van dedicar tants esforços durant generacions senceres?
8. La mina reproduïda.
Gràcies a una reproducció fidel, es pot fer un recorregut lliure per una mina perfectament adaptada a tot tipus de diversitat funcional física i que ofereix una imatge inèdita d’aquest jaciment des de les sales estratigràfiques.
9. Objectiu: Neolític (sala d’interactius).
Un espai lliure, amb jocs interactius, per posar a prova els coneixements. Inclou “La mirada tàctil”, un mòdul adaptat per a persones amb diversitat funcional visual.
Activitats
Activitats educatives
Informació pràctica
Hivern 16/9 – 15/6
dilluns 10 - 14.30 h
dimarts - divendres 10 - 14.30 h
dissabtes 10 - 18.45 h
diumenges i festius 10 - 14.30 h
Estiu 16/6 – 15/9
dimarts - divendres 10 - 18.45 h
dissabtes 10 - 18.45 h
diumenges i festius 10 - 14.30 h
Tancat els dilluns no lectius, dilluns festiu, els dies 1/1, 6/1, 24/6, 25/12, 26/12 i tardes dels dies 5/1, 23/6, 24/12 i 31/12
Servei d'informació i reserves del Parc Arqueològic Mines de Gavà 93 263 96 50
Entrada general: 7,50 €.
Menors de 7 anys entrada gratuïta.
Consulteu descomptes, tarifes familiars i de grup.
Visita guiada: 3,70 €.
La visita al Parc Arqueològic consta de dues parts, l’exposició permanent i la visita a la mina reproduïda, ja que les estructures originals no són visitables per tal de preservar el jaciment i la seguretat dels visitants.
La visita lliure es fa en català, castellà i anglès.
Visites guiades tots els diumenges, a les 12 h.
Per a grups, poseu-vos en contacte amb el servei educatiu.
Prohibida l'entrada de gossos i altres mascotes excepte gossos pigall.
Recorregut accessible a tot tipus de diversitat funcional física, també per a cadires de rodes o cotxet per a nen, inclús a la mina reproduïda.
La Mirada tàctil. Mòdul tàctil adaptat per a persones amb diversitat funcional visual.
Servei de visita sensorial guiada.
Contacte
Carrer Jaume I, 7
08850 Gavà
Espanya
