Casal del Centre – Carrer de Sant Isidre

Cafè del Centre

L’edifici que actualment acull el Casal Municipal de la Gent Gran El Centre, va ser tradicionalment conegut com el Cafè del Centre.

L’any 1888 en Jaume Bruach va demanar permís per construir un edifici al carrer del Centre, cantonada amb el carrer de Sant Isidre, i fins al 1890 no es va finalitzar. A la planta baixa hi havia el cafè i, al pis, una sala d’espectacles.

Aquest era lloc de trobada de molts gavanencs de tarannà progressista. Amb l’arribada d’obrers per treballar en l’ampliació del ferrocarril, es van començar a servir dinars. Un dels plats favorits dels clients era l’estofat, que se servia els dijous. Es conserva la recepta d’aquest plat —“estofat del Cafè del Centre”— al llibre Cuina Tradicional de Gavà, publicat el desembre del 2008.

A banda del cafè, als anys 20 s’hi organitzaven balls, tertúlies, teatre... i també s’hi va  ubicar l’escola de dansa catalana i un taller d’iniciació al teatre.

Després de la Guerra Civil, el Cafè del Centre va ser clausurat i l’any 1939 va esdevenir el local de la Falange.

L’any 1993 l’Ajuntament va recuperar l’edifici i el 1995 s’hi va inaugurar el primer casal municipal de la gent gran.

Carrer de Sant Isidre

El carrer de Sant Isidre és un dels més antics de Gavà. Es va urbanitzar l’any 1882 en el marc d’un projecte presentat per la família Lluch.

El carrer estava format per cases entre mitgeres, és a dir, que compartien parets. Tenien planta baixa i pis, amb balcó de forja i van acollir domicilis, establiments i comerços singulars de Gavà. Al nord, quedava tancat a l’altura del carrer de la Mare de Déu de Bruguers.

El primer escorxador que es va establir en la darrera dècada del segle XIX va estar en aquest carrer. També va acollir el primer saló de cinema de Gavà, al cafè de “cambreres”, muntat pels germans Faura l’any 1909. Era un carrer ple de botigues i l’any 1955 la família Marrugat hi va muntar un establiment de fabricació de refrescos. La Pepita, que era una modista de gran renom, hi tenia la botiga La Reforma, on s’anava a aprendre tall i confecció. Hi havia l’escola de Joan Salamero i la barberia de cal Basomba, entre d’altres.

A la cantonada amb el carrer de Sant Pere, just davant de l’edifici del Cafè del Centre,  hi havia una font d’aigua per als veïns que no en tenien de corrent a casa.