Masia de can Tintorer

La masia de can Tintorer dóna nom al barri i aixopluga una de les mines d’època neolítica més ben conegudes. 

Les primeres referències són del segle XV, quan era anomenada ca n’Armengol. Abans de dir-se can Tintorer, aquesta casa encara va ser coneguda com a can Fuster.

Sobre l’any 1800 la masia va patir una sèrie d’obres que van afectar tant la casa com l’explotació agrícola.

En els anys cinquanta del segle passat la masia va deixar d’usar-se com a tal i cap al 1972 va començar la urbanització del barri. De propietat municipal, l'any 1985 va ser objecte d'una restauració en què es va afegir una nova escala girada i l'església parroquial de Sant Nicasi, que se separa lleument del mur de la masia.

La masia és d’estructura basilical o de tres cossos. Té una planta i les golfes a la part central de l’edifici. La façana és asimètrica i les llindes horitzontals i brancals verticals de portes i finestres són de pedra sorrenca vermella de la zona. Destaca també la porta adovellada del mateix material, que conserva un carreu en què s’observa part d’un antic rellotge de sol gravat. On actualment se situa l’església de Sant Nicasi hi havia els corrals i encara s’hi pot veure part de la paret que tancava l’entorn de la masia.

Una característica que la distingeix de les altres masies és que està construïda sobre una de les mines d’època neolítica visitables, només, al Parc Arqueològic Mines de Gavà.