Museu de Gavà

L’exposició permanent del Museu de Gavà, “Gavà, les veus del paisatge”, explica el nostre paisatge i fa un recorregut per la història del territori a través de sis sales:
 

Sala 1 - Què és el paisatge?

Descobrim que el paisatge és un sistema format per multitud d’elements —clima, roques, plantes, animals i nosaltres mateixos— que està en constant transformació. L’observació de roques, fòssils o minerals ens permeten descobrir que fa milers, i fins i tot milions, d’anys hi va haver paisatges ben diferents de l’actual: mars poblats d’animals primitius, paisatges àrids on passejaven els avantpassats dels dinosaures, mars tranquils i poc profunds... 
 

Sala 2: Els primers habitants del paisatge.

S’hi explica la primera ocupació d’aquest territori per part de grups caçadors i recol·lectors del paleolític.
 

Sala 3: Els primers pagesos.

El neolític i el jaciment de les mines prehistòriques de Gavà tenen un especial protagonisme en l’exposició. Les troballes arqueològiques ens permeten conèixer l’entorn en què van viure les comunitats pageses i ramaderes de fa 6.000 anys, les activitats econòmiques i les seves creences, així com l’activitat minera i joiera al voltant de la variscita. Al Museu podem contemplar els objectes originals, com la Venus de Gavà, el crani trepanat i els ornaments de variscita, entre molts d’altres.
 

Sala 4: Pagesos i comerciants a l’antiguitat.

Aquesta sala ens permet conèixer l’impacte de les societats ibèrica i romana al territori. A la costa de la desembocadura del riu Llobregat, llavors navegable, va haver-hi un elevat nombre d’establiments gràcies a les possibilitats agrícoles de la zona i, especialment, a la seva situació estratègica per als intercanvis comercials. A Gavà, la petjada d’aquestes èpoques la trobem en poblats ibèrics com el del turó del Calamot, les vil·les romanes, o les restes de vaixells al jaciment de les Sorres, un impressionant testimoni de la línia d’ancoratge d’època romana i medieval.
 

Sala 5: Cavallers, monjos i pagesos.

Al llarg de l’edat mitjana i part de la moderna, el castell d’Eramprunyà va presidir un extens territori ocupat per camps de cereals i vinyes. El castell era el símbol d’un nou sistema social i econòmic: el feudalisme. El paisatge continua dominat pels conreus de secà, que s’escampen des de les planes més fèrtils fins a les muntanyes. Hi trobem masies, torres, ermites, monestirs i pobles.
 

Sala 6: El paisatge contemporani.

L’última pàgina de la història i de la transformació del paisatge s’escriu amb fenòmens que tots coneixem perquè en formem part. La industrialització, les necessitats de comunicació i els serveis han aconseguit transformar més el paisatge en un sol segle que en els 20.000 anys anteriors. Aquesta última part de l’exposició planteja una reflexió sobre l’equilibri entre les accions de l’home i l’entorn: un nou sistema productiu, el control de l’aigua que provoca l’aparició del regadiu, les xarxes de comunicació, els nous models de ciutat, els serveis i l’augment de productes i dels residus... Tots aquests fenòmens es presenten a la darrera sala de l’exposició com un repte d’un nou aprenentatge de vida.