Conferència introductòria: Aportacions metodològiques en els darrers anys a l’estudi dels paleoclimes i dels paleopaisatges
Isabel Cacho (Universitat de Barcelona)
Les reconstruccions del clima han millorat molt gràcies al desenvolupament de noves metodologies. Aquesta conferència combinarà informació d’espeleotemes de coves, excepcionals per la precisió de les seves cronologies, amb registres marins, rics en la diversitat d’indicadors climàtics. Es mostraran resultats de metodologies diverses com a isòtops estables, radiogènics o elements traça aplicats a diferents substrats. Es farà un repàs temporal, començant pels canvis abruptes de circulació de l’Atlàntic Nord que van ser claus en el desenvolupament de l’última desglaciació i amb conseqüències climàtiques directes a la regió mediterrània. Ens centrarem en dues interrupcions fredes, els períodes Oldest i Younger Dryas, pels que la disponibilitat de noves cronologies i l’àmplia varietat d’indicadors, revelen una complexa seqüència de canvis a terra i mar que van ser el preludi de l’entrada al present interglacial. La major estabilitat climàtica de l’Holocè compromet sovint la identificació de canvis climàtics sincrònics a escala regional. La cura en la interpretació de les tècniques és particularment crítica, donat que el context regional, circumstàncies ambientals o estacionalitat, poden modificar els paràmetres de control dels indicadors estudiats. En general, l’evolució de temperatures i precipitacions permeten diferenciar tres etapes dintre de l’Holocè, controlades per canvis d’insolació i també per la circulació de l’Atlàntic Nord. L’estudi de l’evolució climàtica dels últims mil·lennis és de particular rellevància per la necessitat de contextualitzar la situació actual de canvi climàtic. Es repassaran alguns dels registres claus dintre del context de la nostra regió Mediterrània valorant la rellevància que alguns canvis han pogut tenir en l’activitat humana.