Taula rodona 2a part: Passat, present i futur dels canvis climàtics i paisatgístics

Paisatges habitats

Sandra Nogué (Universitat Autònoma de Barcelona - Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), Laia Andreu Hayles (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats - Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), M. Carme Llasat (Universitat de Barcelona) i Enric Aguilar (Universitat Rovira i Virgili - Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica)

divendres, 29-11-2024 / 16.30

Extracte de les intervencions en un clic.

 

 

El passat de les illes: una guia per a les adaptacions humanes al canvi (Sandra Nogué, Javier de la Casa, Sergi Pla I Josep Peñuelas)

L’estudi dels canvis climàtics i paisatgístics en illes durant els últims 5000 anys ens ofereix una perspectiva única per comprendre les adaptacions humanes al canvi. Les illes són considerades laboratoris naturals per observar i estudiar les dinàmiques passades i presents dels ecosistemes. La nostra recerca, que integra dades de vegetació (pol·len fòssil), geoquímica i registres de foc (carbons), revela patrons i tendències de com han canviat els ecosistemes insulars a causa de diferents agents de canvi, incloent-hi els impactes humans. Els registres pol·línics i de carbó mostren períodes d’intensificació de l’activitat humana. Les dades geoquímiques, per la seva banda, indiquen que a mesura que les societats insulars han crescut, les pràctiques com la desforestació, l’agricultura, i la urbanització han augmentat la taxa d’erosió del sòl i han modificat els cicles biogeoquímics. També ens poden donar informació sobre la freqüència i intensitat d’incendis, i avingudes. Aquestes dades del passat són importants per desenvolupar estratègies d’adaptació actuals. L’estudi de com les societats insulars van respondre els canvis ambientals pot informar les polítiques modernes d’adaptació, especialment en àrees costaneres vulnerables. La resiliència històrica d’aquestes comunitats ofereix valuoses perspectives per afrontar els reptes climàtics actuals i futurs.

 

Els anells dels arbres com registres naturals claus per reconstruir la variabilitat climàtica a llarg termini (Laia Andreu)

Els registres paleoclimàtics proporcionen un context a llarg termini per a l’estudi del canvi climàtic actual, conseqüència d’activitats antròpiques, i els seus impactes en la societat, els ecosistemes i el sistema climàtic del planeta. Els anells dels arbres registren les interaccions entre l’atmosfera i la biosfera, oferint una visió excepcional de l’entorn passat de la Terra. Concretament, mesures en les característiques dels anells dels arbres com poden ser el gruix, la densitat màxima o la composició isotòpica de la cel·lulosa, permeten estimar les condicions climàtiques prèvies a l’existència de registres instrumentals, que són de curta durada, així com avaluar la resposta dels boscos als canvis naturals i antropogènics del clima i a l’increment en la concentració de CO₂ atmosfèric. A Catalunya, existeix una col·lecció significativa de registres dendrocronològics basats en testimonis d’anells dels arbres recol·lectats en boscos naturals. Mentre que els arbres més longeus es troben en zones d’alta muntanya, els boscos de zones més baixes i costeres acostumen a ser més joves per les característiques pròpies de l’espècie i també degut a tales freqüents, ja que es troben més accessibles a poblacions. Actualment, el nostre grup de recerca està dedicant esforços a actualitzar aquests registres pels darrers anys, així com a estendre el període temporal dels registres de cotes més baixes identificant estructures de fusta antigues en edificis històrics. Entendre el clima passat, present i futur és crucial per predir i mitigar l’impacte de la crisi ambiental actual en la nostra societat.

 

Canvi climàtic a Catalunya: cap a on anem? (M. Carme Llasat)

L’any 2023 el planeta va estar 1,45 C per sobre de la temperatura en època industrial. Aquest augment és superior al Mediterrani, on la temperatura ja havia superat la diferència de 1,5 C a finals de la passada dècada. A Catalunya això s’ha traduït en un augment generalitzat, on els darrers anys han superat 2 C per sobre de la temperatura a mitjan segle passat. Uns canvis que són molt més marcats a l’estiu que a l’hivern. Els models donen que la temperatura continuarà augmentant amb valors que s’apropen als 3 C a mitjan segle. Tot això té conseqüències en altres variables climàtiques, com la precipitació, però també en fenòmens com la sequera o les inundacions, amb conseqüències indiscutibles en els paisatges habitats.

 

Canvi Climàtic, descarbonització i canvis en el paisatge (Enric Aguilar)

El canvi climàtic actual es genera per la crema de combustibles fòssils a partir de la revolució industrial, que ha alterat el balanç energètic del sistema climàtic. Canvi Climàtic i energia són conceptes íntimament relacionats i la solució (adaptació + mitigació) del primer, requereix canvis radicals en el segon, específicament, una ràpida descarbonització.  Al mateix temps, el canvi climàtic actual, sumat a l’augment de la població, pot resultar en un major consum energètic. Amb les polítiques actuals, expressades en les Contribucions Nacionalment Determinades, l’increment de temperatura superarà els 3ºC a final de segle, incomplint l’Acord de París.
La transició entre l’economia prefòssil i l’economia industrial basada en la crema de combustible fòssils, va dividir per 1.600 la superfície necessària per produir energia. Una economia basada sencerament en energies renovables necessitarà 80 vegades més superfície. El paisatge, condicionat pel canvi climàtic i la necessitat d’una ràpida descarbonització, ja ha experimentat canvis notables, amb l’aparició de parcs eòlics, granges solars i la perspectiva futura d’una producció energètica distribuïda. Sovint els nous projectes renovables es troben amb obstacles que no provenen directament del negacionisme climàtic i dels lobbies del petroli, sinó de l’ecologisme.  Estem disposats a acceptar els canvis en el paisatge que implica la descarbonització?

 

Museu de Gavà

De dimarts a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.
Dissabtes d'11 a 14 i de 16 a 19 h.
Diumenges d'11 a 14 h.

Tancat els dilluns (inclosos dilluns festius) els dies 1/1, 6/1, 24/6, 25/12, 26/12 i les tardes dels dies 5/1, 23/6, 24/12 i 31/12

Servei d'informació i reserves del Museu de Gavà 93 263 96 10

Castell d’Eramprunyà

Actualment, el castell és objecte de treballs de recerca i consolidació per la qual cosa el recinte és tancat al públic.

Visita concertada cada segon diumenge de mes (d'octubre a juny).

Cal reservar amb antelació al Museu de Gavà, al telèfon 93 263 96 10 o al telèfon d'informació i reserves 93 263 96 50.

Grups escolars i grups organitzats, heu de reservar amb antelació al Museu de Gavà, al telèfon 93 263 96 10.

Parc Arqueològic Mines de Gavà

Hivern 16/9 – 15/6
dilluns 10 - 14.30 h
dimarts - divendres 10 - 14.30 h
dissabtes 10 - 18.45 h
diumenges i festius 10 - 14.30 h

Estiu 16/6 – 15/9
dimarts - divendres 10 - 18.45 h
dissabtes 10 - 18.45 h
diumenges i festius 10 - 14.30 h

Tancat els dilluns no lectius,  dilluns festiu, els dies 1/1, 6/1, 24/6, 25/12, 26/12 i tardes dels dies 5/1, 23/6, 24/12 i 31/12

Servei d'informació i reserves del Parc Arqueològic Mines de Gavà 93 263 96 50

Refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

El Refugi es pot visitar cada quart dissabte de mes, a les 10.30 h en visita guiada. 

Cal reservar amb antelació al 93 263 96 10.

Vil·la romana de Can Valls

Visita guiada cada tercer diumenge de mes.

Places limitades. És necessari realitzar reserva al Museu de Gavà T. 93 263 96 10

Punt de trobada a la cruïlla de l'Av. Joan Carles I amb l'Av. 8 de març.