Presentació oral de les comunicacions

Sequeres i inundacions: un diàleg entre passat i present a la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca (les Garrigues)

Els estudis arqueològics, paleoambientals i paleoclimàtics duts a terme al jaciment de la Fortalesa dels Vilars d’Arbeca (775 cal. aC – 300 aC), així com en altres indrets de la plana occidental catalana, han permès caracteritzar una important variabilitat climàtica, amb episodis de sequeres i d’avingudes d’aigua que permeten posar en relació les variacions climàtiques del passat amb l’actualitat. Així, per exemple, els aiguats provocats pels temporals del Francolí i Corb (2019) i Glòria (2020) van fer créixer els cabals de l’Aixaragall i de les Comes de Maldà, cursos d’aigua propers a la Fortalesa, afectaren el propi assentament, ocasionant inundacions a tota la zona, al sistema de fossats i la destrossa de part dels agençaments del jaciment.
Tanmateix, els estudis duts a terme ens indiquen que aquest tipus d’afectacions no són noves. Per un costat, tenim constància –gràcies a la ∆13C– que, entre aproximadament el 600 i el 300 aC, tingué lloc una reducció dels fluxos hídrics a la plana. Les mitjanes de precipitació anual estimada estarien entre 360 i 420 mm, inferiors als períodes anteriors i posteriors. Per un altre costat, les anàlisis sedimentològiques i paleoeambientals dutes a terme a l’Estany d’Ivars–Vila-Sana indiquen que entre el 400 cal. aC i el 200 dC, l’estany va arribar a dessecar-se.
Finalment, en diversos indrets de l’exterior de la Fortalesa s’han evidenciat estrats corresponents a avingudes d’aigua, dels segles VIII aC i III aC, la qual cosa palesa que aquests fenòmens torrencials han estat un problema recurrent en aquest indret al llarg de tota la història fins avui dia.