Presentació oral de les comunicacions

Dinàmiques dels geoantroposistemes de la conca hidrogràfica del torrent de Sant Cugat (Tona, Osona)

El coneixement de la seqüència holocena d’Osona és molt fragmentari, no existint ni una seqüència continua ni un model evolutiu dels paisatges de referència. Aquest treball explora algunes de les possibilitats i de les limitacions que un estudi geoarqueològic/paleoambiental pot oferir en l’àmbit territorial d’Osona en contextos situats fora dels estrictes límits dels jaciments arqueològics. El torrent de Sant Cugat (conca del Ter) drena una petita conca amb una ràpida resposta als forçatges tant climàtics com antròpics. Les seves característiques la fan candidata a poder proporcionar dades paleoambientals i geoarqueològiques inèdites a escala microespacial, les quals podrien contribuir a matisar una futura seqüència de referència osonenca. Amb aquest objectiu es va realitzar un estudi multiproxy i multiescalar, prospectant la conca, analitzant-ne els aspectes geomorfològics més rellevants i estudiant-ne un dipòsit de fons de vall/peu de vessant situat en la part final de la conca. L’anàlisi estratigràfica d’aquest dipòsit va identificar-hi tres unitats principals, les quals foren mostrejades sistemàticament. Les mostres obtingudes foren sotmeses a anàlisis sedimentològiques, micromorfològiques, geofísiques i geoquímiques, així com de restes malacològiques, antracològiques, carpològiques, ceràmiques i metal·lúrgiques. La confrontació d’aquestes diferents aproximacions ha permès evidenciar una important transformació dels paisatges en un context ambiental no pas marcat pel fred però sí per una remarcable intervenció antròpica sobre el medi. Malgrat la gran incertesa inicial, les dades adquirides permeten acotar la forquilla cronològica més probable de la seqüència evolutiva entre els segles IV-I ANE.