Rectoria i església de Sant Pere

La rectoria

En època antiga, a l’entorn on avui hi ha la rectoria, hi havia la que coneixem com a vil·la romana de Sant Pere. Era una explotació agrícola dedicada al conreu de la vinya i a la producció de vi activa entre els segles II aC i IV dC.  D’altra banda, al pati de l’actual rectoria s’han trobat restes de la capçalera atribuïda a la primitiva església de Gavà d’època visigòtica.

L’edifici de la rectoria que avui veiem és una de les masies més emblemàtiques del nucli urbà que encara es conserva. Va ser construïda al voltant de l’any 1595, en una època de prosperitat econòmica a l’antic raval de Molins, un dels barris o conjunts de cases en què s’estructurava el poble de Gavà i que, en aquest cas, s’estenia entre el carrer de la Rectoria i el de Sant Josep Oriol.

Atesa la proximitat amb l’església, aquesta masia és l’habitatge del mossèn de la parròquia de Sant Pere i també acull els locals parroquiasl. L’edifici està format per una planta baixa, un primer pis i golfes amb tres finestres en forma arrodonida i amb coberta de doble vessant de teula àrab.

Església de Sant Pere

L’actual església de Sant Pere és una construcció moderna alçada on hi havia l’antiga que va ser cremada l’any 1936, durant l’esclat de la Guerra civil.

L’antiga va edificar-se entre els anys 1622 i 1629 gràcies a les aportacions dels gavanencs. En aquest antic temple es barrejaven diferents estils arquitectònics: el campanar, aprofitat d’una església anterior, era romànic, i l’estructura de l’edifici, renaixentista. Estava orientada d’est a oest i el mur que la vorejava tancava també el cementiri.

Finalitzada la Guerra civil, l’església va ser aixecada de nou, més gran i amb orientació nord-sud. Va ser inaugurada l’any 1954 pel bisbe de Barcelona, Gregorio Modrego, qui va batejar també la nova campana del temple. Abans de la reconstrucció es va condicionar una església provisional al carrer de la Indústria, concretament el saló de ball del bar Esport.

Diu la llegenda que, possiblement, el segle XII va trobar-se una campana al costat de la platja. Els veïns del Prat, Viladecans i Sant Boi van anar a buscar-la amb mules, però pesava tant que van haver de desistir. També hi van anar els gavanencs i amb l’ajut de dues vaques seques se la van endur. Sembla que la campana duia la següent inscripció: “Mira’m, toca’m i deixa’m estar, que sóc feta per les mans dels àngels per a Sant Pere de Gavà”. Arran d’aquell singular esdeveniment, sant Pere fou nomenat patró del poble.