Ermita de Bruguers

L’ermita de Bruguers que avui coneixem és una reforma del segle XVI, però la seva història es remunta al segle XIII, quan aquest lloc era anomenat el Sitjar.

L’actual ermita de Bruguers es va fundar el segle XIII i es va dedicar al culte de santa Maria Magdalena. Aquest es va abandonar el 1327, quan el senyor del castell, Pere March, va obtenir el permís del bisbat per traslladar la imatge a una capella edificada al lloc de la Roca, entre Gavà i Castelldefels, avui desapareguda.

Una mica més amunt de la muntanya, des de finals del segle XII, es venerava una mare de déu trobada, segons explica la llegenda, per un pastor en una cova: la Mare de Déu de Bruguers. Els March promogueren aquest culte i van fer obres a l’edifici. A finals del segle XIV, Jaume March II va encarregar la talla de la Mare de Déu. Acabada la guerra civil catalana de 1462-1472, el castell d’Eramprunyà va quedar destruït i l’ermita de Bruguers enderrocada.

Va ser aleshores, l’any 1500, quan els jurats de Gavà i Castelldefels, representants del govern municipal, van decidir que era millor reconstruir la vella ermita del Sitjar i traslladar-hi la imatge de la Mare de Déu de Bruguers. Van ser ells qui van pagar l’ampliació de l’entrada i el cor, així com la portalada. El dia 15 de juny de l’any 1509, acabades les obres, la imatge de la Mare de Déu de Bruguers es va traslladar a l’ermita de baix.  El 1540 es va construir la casa dels ermitans, adossada a l’església.

L’ermita va ser aixecada amb la pedra sorrenca vermella del lloc. És d’una sola nau de volta de canó, teulada a doble vessant i té quatre capelles laterals. L’absis semicircular, amb decoració llombarda, és d’estil romànic. La façana, el cor i el púlpit o trona, d’estil gòtic, corresponen a la reforma del segle XVI.

La façana és pràcticament quadrada i està coronada per un campanar d’un sol buit. S’hi pot veure l’escut dels March, igual que en la clau de volta del cor.