3a sessió: Les grans etapes en l’evolució del paisatge durant el plistocè i l’holocè

Paisatges habitats

Ethel Allué (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social - Centres de Recerca de Catalunya i Universitat Rovira i Virgili) i Isabel Expósito (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social - Centres de Recerca de Catalunya i Universitat Rovira i Virgili)

Viernes, 29-11-2024 / 09.30

Al llarg del Plistocè (2 Milions d’anys-11,500 anys) i l’Holocè (11,500-ara) se succeeixen una sèrie de canvis climàtics i ambientals que afecten la composició vegetal del paisatge. A aquests canvis d’origen natural que tenen lloc en cicles més o menys llargs s’ha d’afegir l’activitat dels humans que aprofiten i transformen aquests paisatges. L’estudi d’aquests processos requereix una perspectiva interdisciplinària per comprendre en tota la seva magnitud el coneixement sobre els paisatges del passat. La palinologia i l’antracologia són dues de les disciplines que han contribuït d’una manera més significativa a l’obtenció d’aquest coneixement. La palinologia estudia el pol·len i les espores presents en els sediments i té un important paper en la reconstrucció paleobiològica, contribuint a la descripció de les fluctuacions climàtiques, els canvis en la vegetació o la interacció de les activitats humanes amb el medi. L’antracologia, que estudia les restes de fustes utilitzades com a llenya i registra evidències de plantes llenyoses (arbres, arbustos), ha permès entendre els paisatges arboris i arbustius tenint en compte el biaix que suposa la selecció de la llenya en contextos prehistòrics i històrics. En aquesta presentació repassarem com recuperem la informació, com s’integren els resultats de diferents disciplines i com s’han succeït els canvis del paisatge a través d’exemples molt propers. Travessarem pinedes, rouredes, prats, matolls i camps de cultiu sota ambients freds i càlids per entendre com els canvis en la representació dels taxons vegetals es reflecteixen en els registres dels estudis arqueobotànics. Aquests estudis són la clau, ja que ens permeten inferir les transformacions climàtiques, ambientals i culturals esdevingudes al medi natural.

Museu de Gavà

De martes a viernes de 10 a 14 h y de 16 a 19 h.
Sábados de 11 a 14 y de 16 a 19 h.
Domingos d'11 a 14 h.

Cerrado los lunes (incluidos lunes festivos) los días 1/1, 6/1, 24/6, 25/12, 26/12 y las tardes de los días 5/1, 23/6, 24/12 y 31/12

Servicio de información y reservas del Museo de Gavà 93 263 96 10

Castell d’Eramprunyà

Actualmente, el castillo es objeto de trabajos de investigación y consolidación por lo que el recinto está cerrado al público.

Visita concertada cada segundo domingo de mes (de octubre a junio).

A cargo de los voluntarios de la Unió Muntanyenca Eramprunyà.

Es necesario reservar con antelación en el Museo de Gavà, en el teléfono 93 263 96 10 o en el teléfono de información y reservas 93 263 96 50.

Grupos escolares y grupos organizados, debe reservar con antelación en el Museo de Gavà, en el teléfono 93 263 96 10.

Parc Arqueològic Mines de Gavà

Invierno 16/9 – 15/6
lunes 10 - 14.30 h
martes - viernes 10 - 14.30 h
sábados 10 - 18.45 h
domingos y festivos 10 - 14.30 h

Verano 16/6 – 15/9
martes - viernes 10 - 18.45 h
sábados 10 - 18.45 h
domingos y festivos 10 - 14.30 h

Cerrado los lunes no lectivos, lunes festivos, los días 1/1, 6/1, 24/6, 25/12, 26/12 y tardes de los días 5/1, 23/6, 24/12 y 31/12

Servicio de información y reservas del Parque Arqueológico Minas de Gavà 93 263 96 50

Refugi antiaeri de la Rambla de Gavà

El refugio puede visitarse cada primer domingo de mes en visita guiada. La visita se inicia en el Museo de Gavà y se compone de un itinerario y la visita al refugio.

Es necesario reservar con antelación al 93 263 96 10.

Vil·la romana de Can Valls

Visita guiada cada tercer domingo de mes.

Plazas limitadas. Es necesario realizar reserva en el Museo de Gavà T. 93 263 96 10

Punto de encuentro en el cruce de la Av. Juan Carlos I con la Av. 8 de marzo.