4a sessió: Poblament i adaptabilitat als canvis climàtics i paisatgístics.

La recerca feta fins al moment ens permet afirmar que les primeres comunitats pageses del nord-oest de la Mediterrània es van saber adaptar a diversos contextos ecològics i topogràfics, tant en zones properes a rius, com en espais de mitja muntanya, espais costaners i d’interior. Tanmateix, és difícil amb una metodologia convencional d’avaluar l’evolució del nínxol que ocupaven aquestes comunitats al llarg del temps, tenint en compte també els canvis climàtics i com aquests factors van poder influir en la presa de decisions en l’àmbit agrícola. A tal fi, hem aplicat eines de l’aprenentatge automàtic a partir de grans bases de dades de datacions per radiocarboni, dades arqueobotàniques i models paleo-
climàtics. 
Els resultats demostren la capacitat d’adaptació de les primeres societats pageses als canvis climàtics, així com la dels cultius, amb expansions a zones més altes en períodes climàticament més estables i selecció de cultius adaptats a climes més humits i l’increment en la recol·lecció de fruits silvestres quan les condicions ho requereixen.