Taula rodona - 1a part. L’actual crisi climàtica i la conservació del patrimoni arqueològic.

Maria Teresa Miró (Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat de Catalunya).

Els darrers temps es van produint una sèrie de canvis climàtics i fenòmens atmosfèrics greus que poden tenir una forta incidència en el patrimoni cultural.
El canvi climàtic està provocant l’aparició de pluges torrencials i les consegüents rierades, erosió per la sequera, incendis, augment del nivell del mar, inundacions, alteracions dels nivells freàtics, entre d’altres. Alguns d’aquests fenòmens poden provocar estralls i danys en un moment concret, com els que va patir el jaciment dels Vilars d’Arbeca a causa de la inundació pel temporal Glòria, però també poden influir de manera lenta en el canvi dels sòls i produir alteracions, com ens mostren els estudis que està duent a terme l’equip de la Draga.
Des del Departament de Cultura prenem consciència d’aquest problema que es pot agreujar en el futur i creiem que hem de començar a treballar en diverses línies per preveure la possible afectació del canvi climàtic sobre el patrimoni.
D’una banda, s’han iniciat estudis per poder elaborar un Pla de Riscos, on hem identificat els elements relacionats amb el clima/medi ambient com: incendis forestals, inundacions, precipitació extrema, temporals de vent, temperatures extremes i canvi climàtic, sequeres, episodis de calamarsa i pedra, nevades extraordinàries, tempestes elèctriques i contaminació ambiental, així com riscos geològics que poden ser naturals o a conseqüència d’algun d’aquests fenòmens com esllavissades, despreniments o esfondraments.
De l’altra hem de donar suport als equips que estan treballant en la temàtica de l’afectació de la crisi climàtica sobre el patrimoni arqueològic, i impulsar estudis que ens ajudin a preveure i minimitzar-ne els efectes.

Dirce Marzoli (Institut Arqueològic Alemany)

A través de l’estudi del passat, l’arqueologia entesa en sentit multidisciplinari aporta coneixements relacionats amb el present i, de manera intrínseca, assumeix responsabilitats culturals i socials i, en conseqüència, també polítiques. Prenent com a fonament el rigor de la documentació reconstrueix la història, detecta les diferents facetes de la vida humana, dels factors que hi influeixen i que ella mateixa provoca. L’estudi de l’entorn mediambiental i climàtic, tant a escala global com també regional, és un dels eixos fonamentals de la disciplina arqueològica i, gràcies als avenços metodològics, permet obtenir resultats cada vegada més precisos. En aquest col·loqui presentem com a cas d’estudi les investigacions multidisciplinàries dutes a terme des de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC-Empúries) en estreta col·laboració amb l’Instituto Arqueológico Alemán de Madrid i amb la participació d’altres institucions i empreses  (Universitat de Barcelona, Geoservei, etc.). Hi participen arqueòlegs, geòlegs, geògrafs, geofísics, enginyers en hidrologia, botànics, informàtics, etc., impulsats pel projecte de cooperació catalano-alemany Groundcheck “Ampurias’Future – Learning from the Past. Sea Level Development and Climate Change from 500 BC until AD 2100”. Gràcies als exhaustius coneixements arqueològics, així com sobre l’evolució geomorfològica i del paleopaisatge, s’han pogut elaborar diferents reconstruccions en 3D que de forma diacrònica permeten entendre l’evolució del poblament i del paisatge al llarg de l’holocè, o sigui des del Neolític fins a l’actualitat. Pel que fa als escenaris futurs s’ha tingut en compte la celeritat dels canvis climàtics que incideixen en la pujada del nivell del mar i, sobretot, en l’augment de la intensitat i la quantitat dels temporals, així com els càlculs de l’IPPC (Intergovernmental Panel on Climate Change) referits a pronòstics futurs previstos per l’any 2100 i fins al 2300. Les visualitzacions gràfiques i animades, basades en dades d’alta precisió, deixen constància dels canvis esdevinguts al llarg de la història i alhora dels que avui són pronosticables. El propòsit final no és només que la comunitat arqueològica prengui nota d’aquests resultats sinó també que siguin una eina per sensibilitzar l’opinió pública i per ajudar en futurs programes de prevenció.

Sílvia Valenzuela (Consell Superior d’Investigacions Científiques)

El patrimoni bioarqueològic dona informació sobre les pràctiques de subsistència de les comunitats humanes i l’evolució del paisatge al llarg del temps. Pel seu caràcter orgànic són restes fràgils, que es degraden ràpidament si estan sotmeses a condicions canviants de temperatura i humitat, tant als jaciments com als espais d’emmagatzematge. El canvi climàtic comporta reptes a diferents nivells:      

Els jaciments estan sotmesos a episodis més extrems de fred, tempestes, calor i sequera, i els perfils i els nivells que queden exposats a la superfície en pateixen les conseqüències, amb afectacions a tots els materials i, en particular, als més fràgils (metalls, vidres, restes bioarqueològiques).
L’agreujament de les necessitats més bàsiques (alimentació, habitatge, seguretat), poden incrementar l’infrafinançament del patrimoni.

Malgrat els reptes, tenim l’oportunitat d’anar més enllà com a disciplina, i podem fer un retorn positiu a la societat a dos nivells:

Aportant dades que demostren les errades de gestió i la resiliència humana al llarg de la història: cada cop que s’excava un jaciment estem recuperant coneixement que es pot fer servir en models de resiliència econòmica i climàtica (ens ho hem de creure!).
El registre arqueològic demostra que generacions i generacions han viscut sense llum, sense antibiòtics, sense anestèsia..., i que malgrat tot estem aquí: l’arqueologia pot ajudar a superar malalties, sobretot les de salut mental. Hem de millorar els mostrejos (sabent que cada intervenció és crítica), i incrementar les col·laboracions amb l’àmbit econòmic, ecològic i sanitari: tenim molt a aportar.

Pau Olmos (Institut Català d’Arqueologia Clàssica)

El canvi climàtic i l’escalfament terrestre comporta un impacte important sobre el paisatge, especialment la franja litoral, que és especialment sensible a la pujada del nivell del mar i l’impacte de les cada vegada més freqüents i potents tempestes. Per aquest motiu, i per tal de documentar i preservar el patrimoni arqueològic litoral, en diverses àrees del món s’estan produint iniciatives d’arqueologia participativa des de molts diversos àmbits (universitats, museus, etc.). En aquesta taula rodona es presentaran algunes d’aquestes iniciatives especialment en l’àmbit europeu.