Presentació oral de les comunicacions
M. Mercè Bergadà (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona. Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona), Josep M. Cervelló (Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Societat Català d’Hidrologia i Carst), F. Xavier Oms (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona. Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona), Josep Bosch (Museu de Gavà), Artur Cebrià (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona. Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona)
Manuel Edo (Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i Col·lectiu per a la investigació prehistòrica i arqueològica del Garraf-Ordal) i Pablo Martínez (Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona i Col·lectiu per a la investigació prehistòrica i arqueològica del Garraf-Ordal)
Variabilitat paleoambiental durant el Neolític antic i mitjà en cavitats a Catalunya
Es presenta l’estudi dels processos sedimentaris localitzats en diverses coves com Colomera (Congost de Montrebei), Toll (Altiplà del Moianès), Freda (Montserrat), Can Sadurní (Garraf), Guineu (Serra de Font-Rubí) i Vidre (Massís del Port); que tenen ocupacions entre c. 5520 - 3920 cal BC. Durant aquestes cronologies es constata una sèrie d’aportacions sedimentàries principalment detrítiques i antropogèniques que es manifesten en episodis de curta durada. Destaquem:
Episodis on hi ha un domini de la sedimentació detrítica, que es reflecteix per una entrada a les coves d’aportacions en massa amb blocs i graves, reactivacions de col·luvions, de més o menys intensitat, propi d’ambients amb tendència a l’aridesa. S’han identificat durant: - Neolític antic cardial, c. 5,5 - 5,3 cal BC - Neolític mitjà postcardial, c. 4,8 - 4,6 cal BC - Neolític postcardial recent, c. 4,2 - 3,8 cal BC.
Episodis on la sedimentació antropogènica domina i està vinculada principalment a l’estabulació. La sedimentació detrítica està representada per escolaments superficials, col·luvions de menys intensitat, alguna lleugera reactivació càrstica i la formació de gours detrítics. Les condicions que es desprenen és de més estabilitat en el medi amb unes condicions més humides. Es registren en: - Neolític cardial final, epicardial i inicis del postcardial, c.5,3 - 4,8 cal BC - Neolític mitjà postcardial, c. 4,6 - 4,3 cal BC. Aquestes condicions no es refereixen només a aspectes microclimàtics dins les cavitats sinó a canvis breus de caràcter regional i que van tenir repercussions en les ocupacions neolítiques de les cavitats.
