Presentació oral de les comunicacions
M. Mercè Bergadà (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona i Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona), Núria Roca (Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències ambientals - Universitat de Barcelona), José Luis Peña (Departamento de Geografía y Ordenación del Territorio e IUCA – Universidad de Zaragoza)
F. Javier López (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona i Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona), Jordi Nadal (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona i Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona), Xavier Mangado (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques - Universitat de Barcelona i Institut d’Arqueologia de la Universitat de Barcelona)
Paleoambient, sòls i activitat humana durant el Bronze mitjà en el curs del Segre: La Coma del Poll (Alòs de Balaguer, Noguera)
El jaciment de La Coma del Poll es localitza al peu de la cinglera del Serrat del Poll a la Serra de Sant Mamet, en el marge dret del riu Segre. Aquest dipòsit està format per materials de vessant amb una potència d’1,50 m aproximadament. En les intervencions arqueològiques que es van realitzar es va documentar un registre format per set nivells estratigràfics i sedimentaris corresponents al Bronze mitjà, dels quals, els nivells II i III es van obtenir datacions radiocarbòniques que el situen c. 1611 – 1456 anys BC. De l’estudi geomorfològic, edàfic i micromorfològic es desprèn que durant el Bronze mitjà en el congost d’Alòs de Balaguer es varen donar acumulacions de materials detrítics que van regularitzar els vessants. Aquestes aportacions es varen alternar amb episodis que van afavorir el desenvolupament d’horitzons superficials, actualment enterrats (Ab), vinculats a una coberta vegetal i a unes condicions ambientals favorables. Aquesta estabilitat en el medi es reflecteix en dos episodis: en el nivell V, més incipient, i amb posterioritat, en el III-II, ambdós amb un abundant contingut de matèria orgànica i un major desenvolupament de l’estructura edàfica, indicadors de la formació del sòl quan aquests episodis es trobaven en superfície. Aquesta estabilitat es correlaciona amb l’activitat humana que fou més present en l’indret durant aquests períodes.