Presentació oral de les comunicacions

Transformacions del paisatge i gestió del bosc al voltant de Barcelona en èpoques històriques. Una visió des de l'antracologia urbana

En el passat, la llenya i la fusta eren béns de primera necessitat, ja que servien com a combustible i material de construcció. El subministrament de llenya a Barcelona des de l’època romana fins a l’edat moderna, i el consegüent impacte sobre les formacions vegetals del seu entorn, estan directament relacionats amb els canvis polítics, econòmics, demogràfics i urbanístics que han tingut lloc a la ciutat. En aquest context, els fragments de carbó de llenya, residus de les nombroses activitats de crema, recuperats en les intervencions arqueològiques urbanes, representen un registre material important per a comprendre l’abastiment urbà, la composició del bosc i la gestió d’aquest recurs al llarg del temps. Aquest treball pretén il·lustrar l’evolució del subministrament de combustible a Barcelona des del segle I fins al XVII, a partir de l’estudi antracològic realitzat en més de 20 intervencions arqueològiques urbanes. A més, la mesura de paràmetres dendroantracològics, com els anells de creixement i la reconstrucció del diàmetre, duta a terme en fragments de carbó de dues espècies arbòries, permet caracteritzar les pràctiques de tala i la gestió del bosc tant a l’època romana com a l’època moderna. Els resultats apunten a un ús sostenible de l’alzinar litoral durant l’època romana per al subministrament de llenya. A l’època medieval, amb l’augment de la població i el desenvolupament urbà, l’impacte de la ciutat sobre els boscos augmenta, comportant des de la baixa edat mitjana una ampliació de l’àrea de captació de llenya i la seva importació per via marítima.